jueves, 26 de marzo de 2015

EL COSTUM DELS CREPUSCLES

Dos poemes de El costum dels crepuscles (Germania 2014)

L’enyorança és un ocell que vola sota
les últimes llampades del sol,
el soroll d’una vesprada en allunyar-se
entre  converses aferrades a l’asfalt,
la remor del vent sobre els vidres.

És anar de pasada pels indrets
on l’absència reompli els buits,
és descobrir de sobte un repic de campanes
soterrades pel costum del vespre.

L’enyorança és una llàgrima
que mai no acaba de caure.

              ****

Poema gravat per l'autora:

L'enyorança. M. Carmen Sáez


              ****
Ja estic als braços del silenci
que més m’estime i anhele,
on els planys de la vesprada en nàixer
són una cançó mussitada pel vol
d’un estornell, somni
de l’instant per escriure.

Ja resta la dona immòbil
al cantell on s’entrecreuen
totes les vessants lliscades des de l’alba.
Les hores clouen la inquietud,
i traspuen les darreres
gotes d’una llum farcida d’enyor.

El capvespre s’allarga lligat
a l’ombra dels objectes.
Roba estesa com un cos desvalgut.
Herbes rebels a la calma.
El soroll inevitable del plàstic.
La vida que calla i inventa un somriure.



Presentació de El costum dels crepuscles a Ca Revolta, Poesia per la revolta, a càrrec del poeta Ramon Guillem, recital de dones poetes: Marisol González, Isabel Garcia Canet, Núria Cadenes, Joana Navarro, Rosa Roig, Mari Carme Arnau.



Presentació a Almussafes, a càrrec de Marc Granell, qui també féu el pròleg, recital de: Ezequiel Castellano, Juan Luis Bedins, Joanvi Cubedo (Tio Vicent) Mar Busquets, Josep Maria Bullon, Josep Antoni Fluixà, Josep Chaqués, els músics Joan Carles Orts i Joan Carles Guisado
Més informació:
Presentació El costum dels crepuscles. El Punt Avui


No hay comentarios:

Publicar un comentario